Per enfrontar-nos a un problema el primer que cal és tenir consciència de la seva existència. Un cop conegut, si realment volem solucionar-ho necessitem actuar sobre les causes, les arrels en lloc de centrar-nos en les conseqüències.
Un exemple d'això és el que passa amb el terra. És sòl és un ésser viu al qual la majoria de les persones veuen com un mer objecte inert, un simple contenidor en què dipositem tot allò que ens serveix i que no ens serveix.
Les conseqüències d'això? Pèrdua de biodiversitat, manca de capacitat de retenció d'aigua, manca de capacitat de retenció de CO2 amb l'impacte que això té sobre l'escalfament global, escassetat de nutrients que transferir als aliments que nosaltres prenem... així podríem continuar escrivint línia i línies.
Som conscients daquest problema? En gran part, no. Les històries que rebem dels mitjans de comunicació de masses, que tenen una influència important en la configuració del pensament majoritari de la població, no ens en parlen més que en comptades ocasions. Has d'adonar-te per tu mateixa del problema i cercar en fòrums i xarxes socials informació sobre això.

I quina és l'arrel d'aquest problema? L'ús de fertilitzants i pesticides? la urbanització descontrolada? els abocadors? el monocultiu? l'agricultura i la ramaderia extensiva? …

Un cop més podríem escriure línies i línies sobre això, centrant-nos com és habitual en les conseqüències i no en les causes.

Si observem amb quietud i amb una ment oberta veurem que el problema és el model de propietat del sòl que la nostra societat ha acceptat. Un model de propietat que atorga drets però no exigeix responsabilitats. Un model de propietat que ha posat en mans de poques parts de la nostra vida que són imprescindibles per al bé col·lectiu. Un model de propietat que ens roba la sobirania de viure i la posa en mans dels qui l'han creat i el defensen mitjançant relats, mitjançant una narrativa que colonitza les ments de moltes persones que no creuen que hi hagi cap altre model possible.

És imprescindible que tornem a un model de propietat comuna del sòl, a atorgar responsabilitats sobre ell a aquelles persones, col·lectius o empreses que l'utilitzen sobre la base de la seva regeneració i cura. Projectes que torni la vida a terra i amb això ens tornin a nosaltres la sobirania de les nostres vides.

Mans al Terra pren com a propòsit últim aquest retorn del sòl a la seva llibertat davant de liberalització del seu ús amb fins merament econòmics imperant avui dia. Per això pretén actuar sobre l'arrel del problema, sobre la propietat del sòl.

És ingenu pensar que podem enfrontar-nos a aquest model de propietat i als seus defensors. L'estratègia és una altra: fer-lo servir.

S'ha creat un fons col·lectiu a través del qual cal aglutinar els recursos que s'obté per la participació de les persones que decideixin anar més enllà del like d'Instagram o Facebook. Amb aquest fons es durà a terme un procés continu d'apilament sòls que posteriorment seran posats a disposició de col·lectius i entitats que comptin amb projectes la sostenibilitat dels quals es base en la regeneració del sòl, en forma de cessió d'ús.

El model de propietat, basat en els drets que atorga la propietat privada, ens permet crear un espai de gran escala on decidir lliurement l'establiment d'un sistema de propietat dels comuns basat en un reglament intern construït col·lectivament. La forma de propietat que donarà aixopluc a això és una forma de propietat col·lectiva basada fundació encara per constituir.

Actualment Mans al Terra és una associació creada per crear i construir aquesta comunitat a la que et convidem a sumar-te. L'objectiu de crear aquesta entitat és la dinamització de tot el procés: creació de la comunitat i compra de les primeres terres, constitució de la Fundació.

S'està creant una comunitat i Participants Socioambientals Solidaris que duen a terme aquesta tasca. Aportant fons, difonent el missatge, treballant en la regeneració de sòls, aportant i liderant iniciatives i idees.

Fins ara s'han constituït dos col·lectius a qui Mans al Terra ha proporcionat terres on aprendre i desenvolupar el seu projecte d'autoconsum. Una de les claus és la construcció d'una comunitat resilient i capaç amb el necessari coneixement per transformar terrenys erms, o treballats des de la mirada agroindustrial durant molts anys, en nous espais vius i biodiversos on obtenir alimentació sana nutritiva fruit de processos respectuosos amb el terra. Un coneixement que des del col·lectiu de l'associació del Camp ala Taula proporcionen en modalitat de codi obert de la mateixa manera que moltes altres entitats faciliten altres territoris en altres països. Simplement busca'ls. Et garanteixo que hi són.

Les riqueses que el sòl sa comparteix amb nosaltres van molt més enllà de l'alimentació. La captura de CO2, certificable i monetitzable a través del mercat voluntari que incentiva projectes de captura de carboni mitjançant l'adquisició d'aquests certificats. O l'increment en la captura de l'aigua de pluja, o la inexistència de plagues als cultius gràcies a l'equilibri ecosistèmic que s'aconsegueix, o…. una vegada més, podríem escriure línies i línies de beneficis.

Perquè tot això sigui viable cal escalar el projecte a un altre nivell. Ets necessària tu, cal tu, som necessaris tots. Apaga la tele, aixeca't del sofà encara que només sigui per compartir això amb les persones del teu entorn i canviem entre tots i totes el relat. Comencem a parlar del que és important per al comú: la vida i la seva regeneració.

Informa't al 631 345 465, a [email protected], a la web mansalterra.org, a Instagram @mansalterra, informa't i fa un pas més. Participa, hi aporta recursos. Tant se val si és amb un bizum de 2 euros o una transferència de 2000. L'important és que siguis part.

Converteix-te en una persona Participant Socioambiental Solidària.

Texto original en: https://voroperez.medium.com